Pots de Reciclatge de l'Oli de la Cuina

En aquest últim mes els joves de l'OJU hem passat per tot el poble a repartir Pots de Reciclatge de l'Oli de la Cuina. Ha sigut una feina una mica llarga (encara i deu haver alguna casa sense pot?...) ja que els "potets" eren força grans i els joves que havien d'anar a peu a repartir-les no paraven de fer viatges amunt i aball. Però si no hi ereu a casa, us deixavem un val per anar a recollir el pot a l'Ajuntament, així que ara ja no hi ha excusa: A RECICLAR!

Donem les gràcies a l'Ajuntament per aquesta oportunitat d'aconseguir uns dinerons que els utilitzarem per fer un concert o alguna cosa de profit.

Aprofitem per dir que qui no tingui el POT D'OLI (ja sigui d'Ullastrell, la Vall, can Cabassa o Ca n'Amat) pot passar per l'Ajuntament a recollir -lo amb el val que us vem deixar a casa, si no us hi vam trobar, és clar!

La Fira de Sta. Llúcia!

Els dies 14, 15 i 16 Desembre ens vem donar a conèixer davant del poble com a Entitat, posant una paradeta de bijuteria davant l'Ajuntament col·laborant amb la Fira de Sta Llúcia, juntament amb els de Vide i Pau i els nens de 6è de l'escola Serralavella. A més, erem la parada que feiem la recolecta de joguines per ONG's.

En la paradeta es podien comprar varies coses, desde collarets, arracades, braçalets i anells, tots fets a mà. Uns dies abans ens vem estar preparant per tenir-ho "tot" apunt pel la Fira.

No només vem fer els primers dinerons de l'entitat, si no que també vem aprendre lo realment complicat que és passar un fil per un forat d'una bola que està malfet i que no entra per molt que el llepis. O el fred que vem passar durant les hores que vem estar allà parats esperant que algú ens comprés alguna cosa! Quant normalment passajem per algun mercadillo o paradeta d'aquest tipus i veiem la cara de pomes agres que posa el venedor, sempre pensem: "ja podria fer més bona cara!" però es que realment... mira que fotia fred aquell dia! Fins i tot algun ullastrellenc ens va donar consells de padrina: posar-nos paper de diari al terra, on tinguessim els peus, i què vols que et digui... Ara ja entenem els hippies!